Història del barri
Segles XIX i XX
El segle XIX, Badalona viu una etapa de creixement demogràfic i de transformacions econòmiques: dels conreus es passa a una economia de mercat.
Després de l’arribada del ferrocarril l’octubre de 1848 (amb la primera línia que es construeix a tot el territori de l'Estat), els treballadors de la seva construcció queden a l’atur i disponibles per ocupar-se en les noves fàbriques del barri. L’any 1872, ateses les característiques de la industrialització local, es creen associacions obreres amb forta implantació.
A finals de 1895, l’arquitecte municipal planifica un projecte ordenador quadriculat: el 1er Pla de l´eixample del Pla Pons, que inclou al barri del Progrés tant zona industrial com residencial. Poc després, el 1897, la reina regent Maria Cristina va atorgar el títol de ciutat a Badalona.
A la segona dècada del segle XX, l’activitat industrial és cada vegada més important i es diversifica en noves industries: tèxtil, química, metal·lúrgica. Aquesta expansió econòmica comporta la necessitat de noves zones residencials. Durant aquets anys, el barri rep una onada migratòria de famílies. Hi havia molta precarietat i carència de habitatges. Es construeixen els “quaranta pisos”, inaugurats el 1916, un conjunt arquitectònic amb tocs modernistes que encara es pot trobar a la cantonada dels carrers Guifré i Cervantes. Al 1913, s'havien construït les “vint cases”, de caràcter popular i estil modernista. Aquestes noves zones no tenien clavegueram, asfalt ni església.
S’executa la construcció amb cobertes de ferro del mercat Torner (1927), la reforma modernista de la Casa Agustí, de A. Leal; “Can Pepus” (1924); i la fàbrica G. de Andreis, “La Llauna” (1922), d’estil modernista per l’arquitecte F. Cases i Amigò, catalogat com a bé cultural d'interès, entre altres.
Urbanísticament, ja entrada la Segona República, s’aprova un nou projecte ordenador, el Pla Fradera, que no s’arribarà a portar a terme a causa de la guerra civil. S’executen diverses obres públiques.
L’any 1936, Badalona era la tercera ciutat de Catalunya i va viure intensament els conflictes polítics: va patir violents bombardeigs a les diverses fàbriques del barri com la CAMPSA o ”La Llauna”, que s'havien destinat a la fabricació d'armes pel bàndol republicà.
La depressió econòmica posterior a la guerra civil va provocar una taxa d’atur elevada, sobretot en els sectors metal·lúrgic, tèxtil i de la construcció. Conflictes apart, aquests anys són d’un gran dinamisme cultural: tota la vida es feia al barri.
L’any 1958, es dona el nom de "Maria Auxiliadora" al barri; tot i que, al 1980, es canvia el nom a barri Progrés, per identificar-lo amb el seu origen, lligat a l'expansió econòmica i social de Badalona.
L'etapa entre 1960 i 1975 es caracteritza per una nova onada migratòria i la conseqüent transformació de la ciutat, però aquest creixement no va anar acompanyat d’una planificació pública, sinó que es va deixar en mans d’especuladors. El resultat va ser un urbanisme caòtic, sense equipaments ni serveis bàsics. No es treballa el tractament de residus: totes les fàbriques llençaven el seu residus al mar.
Amb l’arribada de la democràcia, s´inicia un pacte de progrés i s’impulsa una iniciativa pública que millora la situació econòmica, precedida per una crisi econòmica amb altes taxes d’atur. La nominació com subseu Olímpica de 1992 propicia l’arribada del Metro al barri. Es duu a terme un seguit d’obres i actuacions de remodelació urbanística. La zona industrial passa a ser no contaminant i es construeixen, al seu lloc, nous habitatges.
El barri del Progrés, a dia d'avui
El nostre barri ha quedat al mig, entre el centre històric de la ciutat (Centre, Dalt La Vila, Casagemes) i les noves zones emergents (la Façana Marítima i el barri del Gorg). Manté les mateixes estructures urbanes des que es van fer les obres per incorporar el clavegueram als anys 50.
El Progrés ha vist cronificada la seva condició de barri mancat d’inversions municipals en temes de primer ordre, com són el manteniment i la modernització dels carrers (asfaltats, voreres, clavegueram, cablejat elèctric aeri obsolet, il·luminació), d'una banda; i, de l'altra, la pacificació dels seus carrers i places, atenent a les necessitats veïnals. Els Veïns i veïnes volem un barri que sigui més amable, pensat per a les persones, que prioritzi els vianants i la convivència veïnal.
Cal repensar el barri, tenint en compte diversos eixos fonamentals d'acció:
-
La necessitat de revitalitzar el barri, remodelar-lo i adaptar-lo a les necessitats de la ciutadania del Segle XXI. Necessitem disposar de zones verdes, i espais de joc amb el manteniment necessari perquè els nostres infants puguin jugar i joves i adults puguem passejar i gaudir del barri amb tranquil·litat.
-
La responsabilitat de cuidar el patrimoni històric i arquitectònic del barri, donant-li el valor que es mereix. Parlem de la remodelació i modernització del Mercat Torner, un edifici emblemàtic Modernista que està al centre del barri i es podria convertir en un eix comercial de proximitat que donés continuïtat amb el del Centre pel carrer Guifré fins arribar al Gorg; i parlem també de dignificar els edificis que són patrimoni cultural i urbanístic del Barri, com la casa Agustí, la casa Antoni Leal, "La Llauna" i d'altres.
-
La urgència d'endegar projectes urbanístics pendents, com l’ampliació de la Avda. Marquès de Montroig, i el carrer de Progrés; la pacificació de carrers i la regulació del trànsit per tal de donar el protagonisme als vianants a la major part del traçat vial del barri; i l’arribada del tramvia a la Pl. Pep Ventura.